Aquest dijous, he sortit especialment contenta de l'Edaia. Vaig
estar la primera hora amb la C. i, la segona, amb l’E. Però avui dedicaré la meva entrada a la C.
La C. és una nena que mostra un retard cognitiu molt important
degut a una alteració genètica i, si bé tots els nens i les nenes amb els que
estic treballant es mostren molt entusiasmats amb les activitats TIC que els he
preparat, ella ho expressa molt obertament i em fa sentir molt bé.
Amb la C., s’ha de fer un treball constant d’autocontrol, ja que
tendeix a clicar amb el ratolí a tota la pantalla, sense que hi hagi una
finalitat concreta. En canvi, si l’ajudes i la vas guiant una mica, fa molt bé
les activitats de memòria, lògica, associació, etc.
![]() |
| Cliqueu a la imatge per veure-la en gran. |
Les que li costen una mica més són les de lectoescriptura i,
normalment, em demana sisplau si les pot passar. S’ha de tenir en compte que és
una noia que tot i tenir 14 anys, només llegeix sil·labejant i amb lletra de pal (poc sovint vol llegir
lletra lligada). Ella és conscient d’aquestes dificultats que té i s’escuda amb
el “¡sí yo no sé!” o “¡yo no puedo hacer eso! ¡No me engañes!” i costa una mica
fer-li veure que si vol, pot fer molt.
De mica en mica, la intento convèncer que llegir i escriure amb el
teclat també pot ser divertit i sembla que, de mica en mica, la vaig
convencent...
Em quedo amb la frase que va dir al seu pare, quan va arribar per
buscar-la, mentre m’abraçava “Papa, ¡cuántas cosas estoy aprendiendo con esta
chica! ¡Es que ni te lo imaginas! ¡madre mía!”.

No hay comentarios:
Publicar un comentario