Els tests projectius

Ahir va ser un dia molt interessant a l’Edaia. En principi, tenia programat treballar amb el J. i l’E. però, el J., no va poder venir perquè estava malalt i l’E. havia tingut un episodi bastant greu a l’ institut que l’impossibilitava concentrar-se en les activitats TAC, així doncs, vam canviar radicalment el que teníem previst.

Fa temps que sento curiositat per conèixer una mica més els tests que fan servir al centre quan exploren als infants abans de fer un diagnòstic, per això, vaig demanar a la meva tutora externa i a la seva companya si em podien explicar una mica com s’havia de passar un test i la manera d’interpretar-lo.

Primerament, una de les psicòlogues del centre on faig les pràctiques em va comentar que elles no eren partidàries de passar els nens tests psicomètrics (tipus WISC), ja que aquests, de vegades, proporcionen uns resultats o uns altres depenent, entre d’altres aspectes, de l’estat anímic de l’infant. I, per tant, dubtaven de la seva fiabilitat al cent per cent. A més, en aquest centre es treballa molt la part emocional, motivacional, etc. per sobre de l’acadèmica.

Em va ensenyar diferents tipus de tests que feien servir amb els nens. Tots eren de caràcter projectiu, és a dir, que servien perquè els nens projectessin els seus problemes, però sense que ells se n'adonessin. A partir d’un joc, de la invenció d’una història, etc. les psicòlogues podien conèixer l’estat emocional del nen o nena.

El que vull remarcar especialment, perquè em va agradar moltíssim va ser el test de “las aventuras de Pata Negra”.

Cliqueu aquí per saber més del test.

Tot i que clicant a l'enllaç podeu accedir a informació més detallada d’aquest test, us comento breument de què va. El test està format per un total de 18 làmines (16 del PN, més la del frontispici i la de la fada) on apareixen dos porcs grans i tres porquets, entre ells un amb una taca negra a la pota.

Els nens de manera espontània, a mode d’història, han d’anar descrivint una per una totes les làmines. Amb aquest test, s'aconsegueixen detectar possibles rivalitats del nen amb d'altres membres de la família, l’autoconcepte que té, com veu a cada membre de la seva família, ens deixa de manifest quines són les seves necessitats, els desitjos i els conflictes interns (amb la làmina de la fada), etc.

Em va entusiasmar tant el tema que la mateixa psicòloga em va deixar un llibre perquè me’l llegís durant el proper pont. La referència bibliogràfica és la següent:

Lluís-Font, J.M. Test de la familia. Cuantificación y anàlisis de variables socioculturales y de estructura familiar. Para profesionales de psicología, psicopedagogía y psiquiatria. 2006. Barcelona: Ed. Davinci.

Ja us explicaré quan me’l llegeixi en aquests dies què tal és. Sóc conscient que aquest tema no és explícitament el que treballo al pràcticum I, però estic convençuda que, aprofitant l’ajuda de les professionals del centre,  podré enriquir el bagatge interdisciplinar que ens està proporcionant les diferents assignatures de la carrera de psicopedagogia.