Aquesta setmana
ha estat una mica complicada. La tasca d’un
psicopedagog no sempre surt com es programa prèviament, i menys si treballes
amb nens que, apart de dificultats acadèmiques, tenen problemes emocionals greus. Avui dedicaré la meva entrada a
un d’ells: l’E.
L’E, és un noi que ens té guanyat el cor tant
a mi com a les psicòlogues del centre. És un adolescent adorable que, per
diversos motius, té molts alts i baixos emocionals.
Aquest noi sempre
es mostra molt motivat per fer les activitats TIC/TAC que he pensat per a ell però, aquesta setmana, ha estat especialment difícil per a ell perquè ha manifestat
actituds disruptives a l’escola que li han passat factura a la relació amb
els seus pares. Això fa que senti que ningú el comprèn i la seva autoestima baixa.
Té un autoconcepte molt negatiu, segons ell “sóc tonto i estic boig”, quan, en canvi, és
un nen intel·ligent i carinyós que va tenir una infantesa molt difícil i se li
ha de saber comprendre.
Així doncs, durant
tota la setmana no he pogut portar a la pràctica les activitats que tenia
pensades per a ell (estem fent un petit
projecte en Powerpoint per insertar al seu blog). S’ha disculpat amb mi i m’ha
afegit que “necessitava parlar”. Les psicòlogues del centre han hagut d’adaptar-se
a aquestes necessitats i jo he treballat amb d’altres nens mitjançant les TIC/TAC aspectes bàsicament de lectoescriptura, lògica i raonament.
Espero que, de cara
a la setmana vinent, estigui millor emocionalment i pugui continuar treballant amb ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario