Article-resum

Ara, com diria la cançó “és l’hora dels adéus”. Avui ja m’he acomiadat d’alguns dels nens amb els que he treballat durant aquests mesos (en concret de tres, no quatre com vaig dir a l’anterior entrada) i la veritat que tinc la mateixa sensació de buit que quan els meus alumnes de sisè deixen l’escola...

Aquests mesos han estat molt especials. Haig de dir que si estic tan contenta amb aquest pràcticum és, en gran part, perquè he aconseguit establir un vincle molt positiu amb les dues psicòlogues del centre,  les quals m’han ajudat moltíssim en tot moment i m’han resolt un munt de qüestions, i amb els nens i nenes del centre, els quals em tenien un respecte especial perquè sabien que jo era “senyoreta”. Suposo que tots els companys i companyes estarem d’acord que el Pràcticum I és, si més no, una de les assignatures més motivadores i profitoses de la carrera.

Centrant-me en la temàtica principal del meu pràcticum que es basava en “dissenyar activitats educatives a partir de les TIC/TAC per atendre les dificultats d’aprenentatge des de la motivació”, crec que he aconseguit  assolir gran part dels meus objectius, tot i que no tots. Les NNTT són una eina molt motivadora per la majoria de casos, però no funciona sempre, en tot moment i amb tots els nens i nenes. Tal i com he anat explicant al llarg del blog, de vegades, no ha estat tan fàcil com pensava al principi, perquè la majoria de nens i nenes que van al centre, apart de tenir dificultats acadèmiques, també tenen molts problemes emocionals i, de vegades, no podia treballar amb ells tot i que ho tingués planificat.

D’altra banda dir que, gràcies a les entrevistes periòdiques informals que he anat fent al llarg del procés, m’he anat adonant què agradava més als infants i què menys, per així poder anar modelant la meva programació i anar-me adaptant als seus interessos. No obstant, tal i com m’ha demostrat les enquestes que he fet avui, hi havia vegades que, en el cas dels adolescents, em deien que sí els agradava molt realitzar activitats com el Powerpoint, quan en realitat, és el que menys els ha agradat de tot (segurament degut a què hem dedicat massa sessions).

A continuació, podeu consultar les enquestes que he fet avui i que faré al llarg de la setmana als altres nens i nenes (aquesta setmana és l’última de la meva estada i, per tant, és quan estic fent la darrera fase del pla).

Cliqueu aquí per descarregar les enquestes

Al final vaig decidir fer canvis, al principi em vaig plantejar de fer graelles de valoració  (per puntuar de 0 a 10, per valorar amb ítems com: sempre, sovint, de vegades i mai), però al final vaig pensar que, potser era més interessant plantejar preguntes obertes, perquè tant els infants com les psicòlogues poguessin explicar de manera oberta i espontània quines havien estat les seves impressions amb la meva estada al pràcticum i les activitats que vaig plantejar.

Fins aviat companys, ens continuem “veient” en la defensa de la memòria.

I ja hem arribat a la penúltima entrada...

Avui és el darrer dia per fer entrades al blog, i coincideix amb el primer dia de la darrera fase del pla de treball. Així doncs, quan arribi aquest vespre del pràcticum (sobre les 8 i 30), faré la meva última aportació i explicaré, per una banda,  com ha anat el pràcticum al llarg d'aquests tres mesos i tambe faré al·lusió a quines han estat les enquestes que passaré a 4 nens i a les psicòlogues.

També voldria aprofitar aquest moment per aconsellar-vos el llibre del "test de la família" ja que, tal i com vaig començar a explicar fa unes entrades, ajuda molt a conèixer quin és l'autoconcepte i l'autoestima dels nanos. A més, surten exemples de dibuixos que ens faciliten la feina d'interpretació.

Aquesta nit, doncs, faré la meva darrera entrada, sembla mentida que estigui acabant tot...

Exemple de paquet d'activitats amb el JClic

Hola a tothom! continuaré fent entrades fins el dimarts (que és el darrer dia) perquè, tot i que n'he fet unes quantes ja, trobo que encara em queden algunes coses a dir, així que aprofitaré fins al final. 

En aquesta entrada us volia penjar un exemple de paquet d’activitats que he elaborat per una nena de p-5 que, entre d'altres motius, va al centre on faig les pràctiques perquè té problemes d’atenció i de lectoescriptura.

No us voldria atabalar penjant totes les activitats que he elaborat per als més petits, perquè són unes quantes i cadascuna està adaptada als interessos i necessitats de cada infant, tot i així, sí voldria deixar-vos algun exemple perquè veieu a grans trets què he fet. Aquí us deixo doncs un exemple, el que vaig fer per la  S.

  Tanmateix, us haig de "confessar" que, alguna vegada, he fet servir activitats pensades per altres nens amb aquesta nena, sempre i quan tinguessin interessos, edats i dificultats semblants. 

Per cert, us haig de dir que he hagut de buscar de quina manera podia penjar aquest joc en el blog! I he hagut de suar una mica... Jo sabia com fer-ho amb jocs de la Zona Clic de la xtec.cat però desconeixia com fer-ho si l'activitat l'havia fet jo i la tenia a l'ordinador.

He buscat al Google i proposava diferents formes (amb el multimania.com, el Helvia, el dropbox...) però no aconseguia el meu propòsit (em va registrar, vaig descarregar programes...)! Despres d'unes hores, gràcies al dropbox i als blogs d'ajuda, per fi ho vaig aconseguir (tot i que com intuireu em va costar)... Espero que, almenys, us agradi!

La primera visita

Aquests darrers dies han estat apassionants. L’entrada d’avui la dedicaré a explicar com és una primera visita en aquest centre.

El dijous passat vaig sortir molt gustosament a les 21.30 del centre, o sigui que vaig fer dues hores més de les que havia de fer. Va merèixer fer “l’esforç”, perquè va ser una sessió interessantíssima amb la qual vaig aprendre molt.

Aquesta primera visita es va fer amb uns pares  que mai no havien anat a un psicòleg. Aquests es mostraven molt neguitosos per l’actitud del seu fill de 5 anys ja que, segons ells “ mostra conductes i reaccions poc comunes per la seva edat” els sembla que “tingui fascinació per la violència”.

La psicòloga gràcies a un protocol del centre (del qual m’ha proporcionat una còpia), va recollint totes les dades que li van comentant els pares, això sí, sempre els deixa parlar lliurement perquè, segons em va comentar, és molt positiu donar confiança els pares per aconseguir que s’esplaïn i obtenir la màxima informació possible. Tanmateix, ella intervé quan vol conèixer alguna dada concreta la qual els pares no han esmentat.

Els pares relataven el cas amb molta preocupació i se sentien molt culpables per la situació, la psicòloga es limitava a intervenir per calmar-los i valorar que, moltes de les coses que relataven, entren dins de la normalitat d’un xic d’aquesta edat. També, segurament degut a que eren uns pares que es notava que eren cultes, la psicòloga anava explicant de manera molt amena algunes teories de les que hem estudiat a la carrera. Em va fer gràcia que fes al·lusió a aspectes com el reforçament positiu i negatiu de Skinner, l’autoconcepte, la reafirmació del jo, a les etapes evolutives... Companys! Sí és imprescindible conèixer la teoria tot i que de vegades ens sembli que no! ;)

Ahir dimecres es va dur a terme l’exploració del nen. La psicòloga m’ha comentat avui que és un cas difícil i que s’ha de treballar molt. El dilluns 4 de juny, tot i que ja hauré acabat el pràcticum, aniré a la segona visita amb els pares, ja que em sembla superinteressant, per una part, aprendre a assessorar als genitors donant-los consells i pautes educatives i, per una altra, per conèixer com s’ha de transmetre a uns pares segons quines informacions, és a dir, quin enfoc és el més convenient.   

Ah per cert!! A part de totes aquestes coses apassionants, continuo treballant les TIC/TAC amb nanos! Estan encantats. Llàstima que la setmana vinent ja és la darrera i, gran part de les sessions, les dedicaré a omplir les graelles d’avaluació que he elaborat. Amb aquest mètode podré recollir les impressions dels nens i adolescents sobre el treball d’ aspectes acadèmics a través d’una eina motivadora com pot ser les TIC/TAC.

Alguns no entenen com és que marxo ja... i jo, la veritat, no sé com explicar-ho...

El test de la família

Tal i com vaig comentar en algunes entrades anteriors, m’estic llegint un llibre que m’ha deixat la psicòloga del centre on faig les pràctiques, en concret el “Test de la familia” de Lluís-Font.

Així doncs, com ja el tinc força avançat, vull fer cinc cèntims del què he après amb ell.  

Aquest llibre comença explicant els principals canvis que ha sofert la institució familiar a les darreres dècades. L’autor, descriu la família actual com  “una realitat canviant que evoluciona en funció dels valors assumits per una determinada cultura” . Aquesta apareix llunyana al model tradicional  únic, patriarcal i amb una divisió clara entre els sexes.

Tanmateix però, també es descriu a la família actual com un model més fràgil i vulnerable que el de la família clàssica. Se’ns comenta que aquest aspecte, pot provocar transformacions i situacions doloroses tant a pares com a fills. Per exemple, degut a la independència que avui tenen els pares, entre d’altres aspectes per l’emancipació de la dona, els llaços afectius entre pares i fills es fan més febles. La qual cosa pot provocar angoixes i, inclús trastorns afectius en els infants.

Aquest llibre, és un suport molt recomanable pel nostre futur com a psicopedagogs, perquè ens ensenya a explorar l’afectivitat infantil a partir d’un test projectiu tan “senzill” com el dibuix de la pròpia família.

Ens ensenya a interpretar les característiques generals dels dibuixos, la valorització i la desvalorització, els components jeràrquics i els determinants d’estructura i contingut.

Més endavant, dedicaré una altra entrada per explicar una mica més aspectes interessants d’aquest llibre ja que, com a professionals de l’educació, no podem deixar de banda els aspectes emocionals dels infants, ja que aquests  poden estar afectant en el seu rendiment acadèmic.

Les programacions sempre són susceptibles a canvis

Les TIC/TAC, sense dubte, han afavorit la implicació i la participació activa dels nens i nenes amb els que estic fent les pràctiques. També, tal i com em vaig proposar al pre-projecte, he aconseguit incidir en la motivació intrínseca d'aquests menors.

Tot i així, aquest pràcticum m'ha fet reflexionar sobre la importància d'alternar activitats completament diferents.

En un principi, em vaig proposar treballar amb els petits amb activitats que jo mateixa havia fet amb el LIM i amb el JClic, però va arribar un moment en què vaig notar que els nens i nenes necessitaven d'altres recursos.

A principis de maig, vaig començar a notar que, la il·lusió que mostraven els més petits a l’hora de fer les activitats a principi de començar el pràcticum, s'anava perdent...per això vaig posar l'alarma i vaig començar a canviar radicalment la metodologia. Calia fer una reestructuració de la meva programació i fer-los veure que a l’ordinador també se’n poden fer altres coses a part de fer trencaclosques, jocs de memòria, associacions, etc.

Per això, durant aquesta setmana he fet ús de contes en flash per treballar la lectura i, seguidament, hem fet activitats també en flash. També hem visionat vídeos didàctics i, en tot moment, els anava fent preguntes sobre el vídeo per assegurar que estaven entenent el què passava.

Els nens i nenes, han agafat amb ganes aquesta manera de treballar. Així doncs, tot i que queden poques sessions abans de fer l'avaluació final, aquests dies seguiré aquesta línia de treball diferent a la que han fet al llarg de les meves pràctiques.

Les TIC també socialitzen!

Aquesta entrada la dedicaré a explicar la segona part de la sessió del dijous.

El passat dijous de 18.30 a 19.30 vaig treballar amb el J. i l’E. de manera conjunta. Un dels aspectes on aquests dos nois tenen més problemes a les seves respectives escoles, és per qüestions de socialització.

Són nens amb força caràcter i, de vegades, mostren actituds disruptives a l’escola i, sobretot, amb els seus companys/es. Aquest fet, els influeix negativament en els seus resultats acadèmics i en les expectatives que tenen d'ells els seus professors.

Les psicòlogues i jo vam decidir que, potser, era positiu que fessin una sessió junts per comprovar el seu nivell d’autocontrol, ja que acostumen a barallar-se “de broma” quan coincideixen al centre. Estàvem convençudes que, com que a tots dos els agrada molt treballar amb l’ordinador,  aquesta vegada es comportarien bé.

Durant tota la sessió l’actitud d’ambdós va ser excel·lent.  Al començament de la sessió els nois es van fer fotos divertides amb l’aplicació on line http://www.thelolcam.com  i, després, van fer un vídeo amb el pinnacle, fent ús de les transicions, de la inserció de títols, etc. Aquest va ser el resultat (per tal de preservar la intimitat dels dos menors, la majoria de fotos tenen efectes que impossibiliten la identificació dels nens) :

Quan es va acabar la sessió (ja els venien a buscar) es van esvalotar una mica i van tornar a jugar a barallar-se... tot i això, dedueixo que necessitaven desfogar-se d’alguna manera, ja que varen estar tota l’estona asseguts i molt concentrats.