Article-resum

Ara, com diria la cançó “és l’hora dels adéus”. Avui ja m’he acomiadat d’alguns dels nens amb els que he treballat durant aquests mesos (en concret de tres, no quatre com vaig dir a l’anterior entrada) i la veritat que tinc la mateixa sensació de buit que quan els meus alumnes de sisè deixen l’escola...

Aquests mesos han estat molt especials. Haig de dir que si estic tan contenta amb aquest pràcticum és, en gran part, perquè he aconseguit establir un vincle molt positiu amb les dues psicòlogues del centre,  les quals m’han ajudat moltíssim en tot moment i m’han resolt un munt de qüestions, i amb els nens i nenes del centre, els quals em tenien un respecte especial perquè sabien que jo era “senyoreta”. Suposo que tots els companys i companyes estarem d’acord que el Pràcticum I és, si més no, una de les assignatures més motivadores i profitoses de la carrera.

Centrant-me en la temàtica principal del meu pràcticum que es basava en “dissenyar activitats educatives a partir de les TIC/TAC per atendre les dificultats d’aprenentatge des de la motivació”, crec que he aconseguit  assolir gran part dels meus objectius, tot i que no tots. Les NNTT són una eina molt motivadora per la majoria de casos, però no funciona sempre, en tot moment i amb tots els nens i nenes. Tal i com he anat explicant al llarg del blog, de vegades, no ha estat tan fàcil com pensava al principi, perquè la majoria de nens i nenes que van al centre, apart de tenir dificultats acadèmiques, també tenen molts problemes emocionals i, de vegades, no podia treballar amb ells tot i que ho tingués planificat.

D’altra banda dir que, gràcies a les entrevistes periòdiques informals que he anat fent al llarg del procés, m’he anat adonant què agradava més als infants i què menys, per així poder anar modelant la meva programació i anar-me adaptant als seus interessos. No obstant, tal i com m’ha demostrat les enquestes que he fet avui, hi havia vegades que, en el cas dels adolescents, em deien que sí els agradava molt realitzar activitats com el Powerpoint, quan en realitat, és el que menys els ha agradat de tot (segurament degut a què hem dedicat massa sessions).

A continuació, podeu consultar les enquestes que he fet avui i que faré al llarg de la setmana als altres nens i nenes (aquesta setmana és l’última de la meva estada i, per tant, és quan estic fent la darrera fase del pla).

Cliqueu aquí per descarregar les enquestes

Al final vaig decidir fer canvis, al principi em vaig plantejar de fer graelles de valoració  (per puntuar de 0 a 10, per valorar amb ítems com: sempre, sovint, de vegades i mai), però al final vaig pensar que, potser era més interessant plantejar preguntes obertes, perquè tant els infants com les psicòlogues poguessin explicar de manera oberta i espontània quines havien estat les seves impressions amb la meva estada al pràcticum i les activitats que vaig plantejar.

Fins aviat companys, ens continuem “veient” en la defensa de la memòria.