Tal i com us vaig prometre al post anterior, aquí teniu el bloc 1 del Pla de Treball perquè us pugueu fer una idea de la temàtica i la metodologia del meu pràcticum. Accepto crítiques!
1. Títol del projecte
Disseny d'activitats educatives a partir de les TIC/TAC per atendre les dificultats d'aprenentatge des de la motivació.
2. Descripció del tema del projecte
Una de les dues responsables del centre (la meva tutora externa), em comenta que hi ha nens, nenes i joves que van al seu centre d’atenció psicopedagògica perquè mostren moltes dificultats d’aprenentatge. Aquestes, en la seva majoria, no són degudes a cap tipus de trastorn específic, sinó que, principalment van malament en els estudis degut a la seva baixa autoestima i a la manca de motivació.
Partint d’aquesta situació i de manera consensuada, vam arribar a la conclusió que seria positiu tractar aquestes dificultats, des d’una vessant lúdica, com podria ser a través de les NNTT.
És per això, que la temàtica d’aquest pràcticum, gira entorn al disseny i desenvolupament de recursos i materials educatius, més concretament activitats TIC/TAC de diferents tipologies, per tal d’incidir en la millora del rendiment acadèmic d’aquests infants i joves des d’una vessant motivadora.
Com que són activitats personalitzades, es tindrà molt en compte l’edat, els gustos i les dificultats de cada infant o jove a l’hora d’elaborar les activitats.
3. El centre de pràctiques
El centre on faig les pràctiques es diu EDAIA. Aquest lloc, està ubicat al centre de Terrassa. La gent que viu en aquest context, té un nivell socioeconòmic mig-alt i, en la seva majoria, són catalanoparlants. Tanmateix però, molts dels nens i les nenes que hi van a fer teràpia, viuen en d’altres punts de la ciutat i, és per això que, el seu nivell econòmic i social és diferent al de la gent de la zona i molts d’ells són castellanoparlants.
A l’EDAIA treballen dues psicòlogues infantils que tenen com a objectiu ajudar als infants i adolescents a superar les dificultats que es troben en el seu desenvolupament físic, psicològic i emocional.
Treballen des d’una vessant global i integradora i tenen en compte tots els contextos per on es mouen els nens per tal d’ajudar-los en el seu desenvolupament.
Tot i així donen especial importància a l’assessorament a les famílies i al contacte permanent amb l’escola.
Bàsicament al centre fan:
- Diagnòstics de trastorns (TDHA, dislèxia, TGD...) i teràpia d’aquests o d’altres problemes específics (de relació, de baixa autoestima...).
- Escola per a pares (assessorament a les famílies).
- Assessorament psicopedagògic per a professionals de l’educació.
4. Supòsits teòrics del projecte
Fent referència a la teoria en què queda recolzada la meva intervenció, faré especial al·lusió a aspectes de la psicologia de la instrucció com l’aprenentatge significatiu d’Ausubel i a la perspectiva sociocultural de Vigostky , parlant de l’àmbit motivacional, em centraré en la teoria de la motivació intrínseca i, per últim, referint-me al model pedagògic en què es basarà el projecte de disseny i creació, parlaré del model de disseny instruccional.
Primerament, i basant-me en els fonaments teòrics d’Ausubel,caldrà que abans de dur a terme les activitats TIC/TAC, tingui en compte quins són els coneixements previs dels infants i joves amb els què treballaré per tal que el meu pla tingui significativitat psicològica. Hauré de saber, per una part, quin és el domini que tenen de les NNTT (si coneixen els programes amb els que treballaré, si els més petits dominen els components de l’ordinador...) i, seguidament haig de conèixer què saben sobre el tema que treballarem (com per exemple si treballem les dificultats en expressió escrita haig de saber quin nivell tenen). Per una altra part, hauré d’incidir en la motivació per tal de canviar els seus esquemes mentals, sobretot els que segurament fan relacionar els estudis amb sentiments negatius.
D’altra banda, i seguint la teoria marcada per Vigostky, el procés d’E-A que plantejo al meu pla, es basa en la interacció d’un subjecte que aprèn i el mediador cultural ( en aquest cas jo). El meu objectiu és incidir en la ZDP promovent la motivació vers l’aprenentatge a partir de fomentar una bona autoestima i un autoconcepte positiu. Per tant, en aquesta intervenció adoptarà un paper molt important la dimensió afectiva i relacional i el fet de tenir unes expectatives adaptades a les possibilitats reals dels subjectes, per tal de promoure individualment tot el seu potencial d’aprenentatge.
Fent especial esment als aspectes de caire motivacional, s’ha de remarcar la gran importància de la motivació vers l’aprenentatge. Segons López, Castañeda y Almauer (1993), la motivació és un impuls a l’acció i per la obtenció de resultats. En aquest sentit, i centrant-nos en la motivació relacionada amb les NNTT en l’aprenentatge, posaré com a exemple les afirmacions del professorat en el projecte “Ponte dos Brozos”, portat a terme per professors de la UOC.
Aquests afirmaven que “uno de los cambios más importantes que se percibían tenía relación con la motivación y el comportamiento de los alumnos en clase cuando se usaba el ordenador. Incluso alumnos con problemas de comportamiento mostraban interés por aprender y experimentaban un cambio de actitud considerable cuando utilizaban el ordenador”.
Aquesta afirmació aniria relacionada amb la motivació intrínseca. Segons Betancourt (2001) els estudiants es comprometen amb les activitats docents intrínsecament motivades perquè els proporcionen un cert tipus d’estat intern que ells troben reconfortable, no tant per aconseguir una recompensa externa.
Per últim, i fent referència al model pedagògic sobre el què es basarà els materials que es proposin, cal fer esment al disseny instruccional. A l’hora de dur a terme els exercicis, primerament, s’haurà de fer un anàlisi sobre quines són les necessitats i capacitats dels subjectes i la viabilitat de les possibles activitats dins aquest context. En segon lloc, s’hauran de programar una sèrie d’ objectius i continguts a assolir, a partir d’aquí caldrà doncs, seleccionar i/o dissenyar els recursos didàctics, les activitats i les estratègies d’aprenentatge idònies per cada infant i jove, tenint en compte la seva individualitat. Tercerament, es desenvoluparan els materials multimèdia tenint com a punt de referència les dues fases anteriors, comprovant, després de la seva elaboració, que tot el material sigui adient a cada infant quant a temporització i adequació de continguts. En quart lloc, s’implementaran les activitats individualitzades per a cada infant i jove. I, per últim, es farà una avaluació de l’efectivitat dels materials utilitzats, tenint com a referència els objectius marcats prèviament.
Una altra característica del projecte i pròpia del disseny instruccional és que aquest model està orientat a promoure l’automotivació, la interactivitat, la investigació, la pràctica de l’alumnat i una instrucció i control d’aprenentatge centrada i controlada per l’aprenent.
5. Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Abans de començar a redactar aquest punt, voldria fer un breu esment a una anècdota ideada per Papert (1993).
Resumidament, afirmava que si un cirurgià del segle passat tingués l’oportunitat de viatjar als nostres dies, es quedaria perplex davant tots els avenços tecnològics que hi ha avui en dia a medecina, en canvi, la mateixa situació en el cas d’un mestre, no passaria, ja que, encara que sí s’han introduït alguns canvis al llarg dels anys, sobretot de caire metodològic, la presència de les NNTT a l’àmbit escolar no és encara un fet significatiu i rellevant.
Aquest és el punt que en el què jo vull incidir en aquest pràcticum. Partint de la meva experiència com a docent i, més concretament, de responsable d’informàtica, he notat el canvi de predisposició a treballar de molts alumnes amb dificultats importants d’aprenentatge o que, simplement, no els agrada estudiar, quan havien de treballar amb llibreta i llapis o quan ho havien de fer amb l’ordinador. S’ha de ser conscient que estem davant infants i joves del segle XXI treballant com alumnes del segle passat o inclús abans, aspecte que, moltes vegades, desmotiva els infants.
Quan una de les psicòlogues del centre on faig el pràcticum, en concret la meva tutora, em va exposar la situació dels estudiants amb els què tractava, em va comentar casos de dislèxia,TDAH,etc. Tanmateix però, es va mostrar especialment preocupada pel baix rendiment escolar que mostraven uns nens i adolescents, alguns amb actituds disruptives, degut a què no confiaven en el seu potencial real, com a conseqüència de les dificultats que els suposa estar hores davant un llapis i un paper i la seva manca de motivació davant les tasques escolars.
A partir d’aquí, vaig exposar la meva idea de tractar aquesta desmotivació i aquestes dificultats des d’un punt de vista lúdic i significatiu per a ells com podria ser a partir d’activitats TIC/TAC. Aquesta idea va agradar a les professionals del centre ja que elles no acostumen a utilitzar aquesta metodologia i van valorar el seu potencial pedagògic.
Per acabar aquest punt dir que la meva tasca en aquest pràcticum va més enllà del que acostumo a fer amb els meus alumnes ja que, es fa necessari adaptar les activitats als interessos personals de cada infant o jove i cal enfocar la intervenció des d’un punt de vista molt més individualitzat del què podem dur a terme en una aula ordinària.
6. Subjectes del projecte
Primerament, vull comentar que, en ser un centre privat, el moviment de nens i joves és constant. Per tant, a dia d’avui està previst que atengui a 12 persones concretes (unes 8 cada setmana), però al llarg del pràcticum, pot donar-se el cas que alguns d’ells marxin del centre i s’incorporin de nous, per tant, aquestes dades són orientatives. D’aquests 12 infants i joves hi ha 6 nens, d’entre 6 i 12 anys, i 6 nenes d’entre 5 i 14 anys.
Les activitats TIC/TAC anirien orientades a atendre a nens amb dificultats d’aprenentatge i amb risc de fracàs escolar que estan sent tractats per la Maite, la meva tutora externa i, en alguns casos, per la seva companya Núria. Dir que, mentre duré a terme les activitats, les psicòlogues aniran supervisant l’actuació i l’actitud dels infants.
En general, tal i com he explicat, són nens que els manca motivació vers els aprenentatges i molts d’ells tenen moltes dificultats perquè els manca atenció, són immadurs, molt juganers, tenen un concepte negatiu d’ells mateixos la qual cosa fa que tinguin una baixa autoestima, etc. De fet hi ha alguns que són molt intel·ligents, però, aquests factors els fan que no avancin com podrien.
