La primera visita

Aquests darrers dies han estat apassionants. L’entrada d’avui la dedicaré a explicar com és una primera visita en aquest centre.

El dijous passat vaig sortir molt gustosament a les 21.30 del centre, o sigui que vaig fer dues hores més de les que havia de fer. Va merèixer fer “l’esforç”, perquè va ser una sessió interessantíssima amb la qual vaig aprendre molt.

Aquesta primera visita es va fer amb uns pares  que mai no havien anat a un psicòleg. Aquests es mostraven molt neguitosos per l’actitud del seu fill de 5 anys ja que, segons ells “ mostra conductes i reaccions poc comunes per la seva edat” els sembla que “tingui fascinació per la violència”.

La psicòloga gràcies a un protocol del centre (del qual m’ha proporcionat una còpia), va recollint totes les dades que li van comentant els pares, això sí, sempre els deixa parlar lliurement perquè, segons em va comentar, és molt positiu donar confiança els pares per aconseguir que s’esplaïn i obtenir la màxima informació possible. Tanmateix, ella intervé quan vol conèixer alguna dada concreta la qual els pares no han esmentat.

Els pares relataven el cas amb molta preocupació i se sentien molt culpables per la situació, la psicòloga es limitava a intervenir per calmar-los i valorar que, moltes de les coses que relataven, entren dins de la normalitat d’un xic d’aquesta edat. També, segurament degut a que eren uns pares que es notava que eren cultes, la psicòloga anava explicant de manera molt amena algunes teories de les que hem estudiat a la carrera. Em va fer gràcia que fes al·lusió a aspectes com el reforçament positiu i negatiu de Skinner, l’autoconcepte, la reafirmació del jo, a les etapes evolutives... Companys! Sí és imprescindible conèixer la teoria tot i que de vegades ens sembli que no! ;)

Ahir dimecres es va dur a terme l’exploració del nen. La psicòloga m’ha comentat avui que és un cas difícil i que s’ha de treballar molt. El dilluns 4 de juny, tot i que ja hauré acabat el pràcticum, aniré a la segona visita amb els pares, ja que em sembla superinteressant, per una part, aprendre a assessorar als genitors donant-los consells i pautes educatives i, per una altra, per conèixer com s’ha de transmetre a uns pares segons quines informacions, és a dir, quin enfoc és el més convenient.   

Ah per cert!! A part de totes aquestes coses apassionants, continuo treballant les TIC/TAC amb nanos! Estan encantats. Llàstima que la setmana vinent ja és la darrera i, gran part de les sessions, les dedicaré a omplir les graelles d’avaluació que he elaborat. Amb aquest mètode podré recollir les impressions dels nens i adolescents sobre el treball d’ aspectes acadèmics a través d’una eina motivadora com pot ser les TIC/TAC.

Alguns no entenen com és que marxo ja... i jo, la veritat, no sé com explicar-ho...